En Bartfuss, l’Immortal, Aharon Appelfeld, Barcelona, Club Editor, 2010 (1988)

A partir de la quotidianitat, assistim a la reflexió general del desassossec i manca d’iniciativa d’una família que és víctima dels esdeveniments del seu propi país. En Bartfuss, d’ençà de la sortida del camp d’extermini, viu del contraban i atresora l’or que ha anat aconseguint. Enmig una família desestructurada, amb una dona capriciosa i egoista, Rosa, que ha malcriat dues filles, la Paula i la Brigitte, que només viuen per furtar la riquesa que el pare té amagada.

Una novel·la que arranca amb un discurs concís i molt suggerent per al lector però que, a mesura que avança el seu desenvolupament, decau i barreja moments d’intensitat amb aspectes perfectament prescindibles. Potser és un text original en tant que relativitza l’assimilació a Israel dels jueus, un tema tabú per aquell país, però que a nivell literari deixa entreveure un deix d’irregularitat que caldria haver evitat. Un retrat, doncs, d’una societat amb moltes contradiccions en aquelles primers anys de la nova pàtria on ningú sembla treballar i tothom pensa en sobreviure dels ajuts que vénen de fora.