Mi perra Tulip

Mi perra Tulip, J. R. Ackerley, Barcelona, Anagrama, 1956 (2011)

Una novel·la interessant, innovadora, suggerent. Un record remot a Flush: A Biography (1933), la mena d’autobiografia que un gos feia, al recer sempre de la seua ama. En aquesta ocasió l’autor de Mi padre y yo (1968) ens aporta la vivència personal amb la gossa Tulipa. Una parella unida per l’afecte i en lluita constant contra tot el món. Una història en aparença senzilla però que, a més d’interessar als amants dels gossos, pot servir per entendre millor el punt de vista intern d’un escriptor que, sense deixar clar que és el mateix personatge narrador, s’insinua fàcilment a partir de la difícil interacció amb el seu entorn. Una incomprensió o marginació que tots dos tenen que no els impedeix oferir amb gran nuesa i tendresa una novel·la amable i còmoda per llegir.

No obstant això, com és habitual en els textos d’aquest autor, un deix misògin i masclista repunta en les pàgines del llibre: “las mujeres son peligrosas, en especial las de la clase trabajadora. Contrariarlas siempre es un error. Nada las detiene y jamás se dan por vencidas. Como una tricoteuse de la Revolución Francesa, esta dama implacable podría tejer y chismorrear junto a la guillotina mientras mi cabeza rodará.” (pàg. 49). Tot partint de la premissa “la ignorancia de los seres humanos con respecto a los perros es extraordinaria” (pàg. 159), Ackerley humanitza la gossa Tulip; les descripcions del seu estat d’ànim, de la seua manera d’entendre la vida amb el seu amo, és minuciosa i concreta. Unes reflexions sobre l’amor i el sexe dels animals que els humanitza, els acosta a l’entorn del protagonista.