Je voudrais, en réalité, que tout soit mensonge et énigme, fantaisie et illusion, d’une manière différente de celle que je voyais dans les miroirs. (Marta dessine ponts)
Get the Flash Player to see the slideshow.

Mi padre y yo

28 February 2011 | Autor: carles | Categoria: Quadern - Lectures | Tags: , , , , , | 1 comentari »

Mi padre y yoMi padre y yo, J. R. Ackerley, Barcelona, Anagrama, 2005 (1968)

La millor definició d’aquest llibre la dóna l’autor al seu apèndix: “este libro no es una autobiografía, su propósito es más limitado y se declara en el título y en el texto, no es más que la investigación de las relaciones entre mi padre y yo y se debería atener a ese tema lo más estrictamente posible.” (pàg. 215). Aquesta declaració d’intencions amaga també la perspectiva de l’escriptor anglés: la construcció personal dels seus fantasmes, dels seus temors, de la seua realitat. El fet que Ackerley manifestara la seua homosexualitat en una època poc prestada a aquest tipus de manifestacions, la primera meitat del segle XX, atorga a les seus reflexions un punt important de revalorització de l’assoliment de la pròpia identitat.

Amb una referència suggerent al gos que va acompanyar-lo durant molts anys i que va servir de punt de referència per al relat My dog Tulip (1956), el llibre va de dedicat “A Tulip”. Una ironia molt anglosaxona que permet a l’escriptor abordar amb superficialitat i lleugeresa diverses escenes dramàtiques de la seua vida i del seu pare. La incorporació de diverses cartes que aborden moments claus de la vida de tots dos serveixen per entendre la força dramàtica que Ackerley vol atorgar-hi i els motius que el porten a la seua redacció: “el objeto de estas memorias, [...] es explorar, lo más brevemente posible, las razones de nuestro fracaso.” (pàg. 78).

Aquesta mena d’autobiografia que és Mi padre y yo evoluciona també cap a la reflexió dels límits de l’estima i el sexe, a partir de la frustració que pateix l’autor al llarg de la seua vida –marcat, sens dubte, per la precocitat dels seus orgasmes, segons reconeix a la fi del text–: “el amor y el sexo, que yo pensaba que debían ir juntos, no llegaban a encontrarse” (pàg. 121). Un relat amb força que recorda, enmig dels passatges sòrdids de l’amor entre homes als baixos fons londinencs, els relats de Jean Genet. I una sinceritat colpidora que aporta les millors reflexions del llibre: “como parecía que era incapaz de llegar al sexo a través del amor, inicié una larga búsqueda del amor a través del sexo” (pàg. 125).


Un comentari sobre “Mi padre y yo

  1. 1 Carles Cortés » Blog Archive » Mi perra Tulip va dir el 5 May 2011 - 11:43 am :

    [...] que un gos feia, al recer sempre de la seua ama. En aquesta ocasió l’autor de Mi padre y yo (1968) ens aporta la vivència personal amb la gossa Tulipa. Una parella unida per l’afecte i [...]


Deixeu un comentari