Jim

Jim, Magí Sunyer, Barcelona, Proa, 2010

L’originalitat d’aquesta novel·la breu de Magí Sunyer radica en la consecució d’una història ben coneguda pels lectors, L’illa del tresor (1883) de Robert L. Stevenson. Jim es construeix com una mena de segona part en la qual coneixem l’esdevenir del jove Jim Hawkins una vegada ha de fer front a la vida d’adult. Un futur marcat, sense dubte, per la manca d’experiència en la vida i pel repte de gestionar el magnífic tresor obtingut en el passat.

Aquesta és una narració àgil i atractiva, amb un ús de la llengua molt adequat a la realitat del protagonista, que dóna veu a tota la història. Una narració en primera persona que atrau el lector i sobre el qual es creen diverses interaccions que provoquen el reconeixement dels sentiments contraposats del jove i inexpert Jim Hawkins:

• “El lector ho sap de sobres per la meva altra narració, traduïda a totes les llengües del món, molt popular i que ja ha provocat desastres: aficions a la marineria i algunes expedicions, totes fracassades, a la recerca de l’illa del tresor.” (pàg. 19)

Pel que fa a l’estructura, les cinc parts i els vint-i-nou capítols, ofereixen l’avanç cronològic suficient –tot i la brevetat de la història– perquè entenguem l’evolució sentimental i sexual d’un protagonista que és presoner del seu passat. Una novel·la d’aventures actualitzada i sotmesa a la fina ironia que podem llegir en altres textos del mateix autor. Un joc metaliterari per a tots els qui vam conéixer, de ben petits, les primeres aventures a la recerca d’un tresor…