Quería, en realidad, que todo fuera mentira y enigma, fantasía e ilusión, de manera diferente como me contemplaba delante de los espejos (Marta dibuixa ponts)
Get the Flash Player to see the slideshow.

Las marismas

26 Agosto 2010 | Autor: carles | Categoria: Quadern - Lectures | Tags: , , , , | Sense comentaris »

indridason-marismas001Las marismas, Arnaldur Indridason, Barcelona, RBA, 2009 (2000)

Una segona novel·la de l’escriptor i periodista islandés, Arnaldur Indridason, que ens porta l’alé de les terres d’aquell país. Una flaire intensa del paisatge, del temps, de les peculiaritats d’aquella illa que recorda, sens dubte, la particular ambientació de les novel·les de l’escriptor finés, Arto Paasilinna.

Els personatges centrals de la història són gairebé els mateixos dels de La dona de verd (2001), la novel·la més coneguda de l’escriptor. Amb tot, potser en l’anterior els protagonistes, el policia Erlendur i el seu company Sigurdur Óli, al costat de la filla del primer, Eva Lind, entre altres, es troben més desenvolupats. En aquesta ocasió l’autor se centra en el misteri d’un assassinat a una casa de les marismes de la capital d’Islàndia. S’inicia així una recerca que servirà per a reflexionar sobre la condició endogàmica de l’illa-estat al llarg de la història i que ha servit per a construir un arxiu genètic centralitzat dels seus 270.000 habitants. Una decisió real, aprovada al Parlament islandés el 1998 i que va comptar amb l’oposició dels metges del país, entre altres motius, perquè es va encarregar a una multinacional farmacèutica. Tot i l’interés per a la recerca que pot tenir aquesta iniciativa, Indridason s’afegeix als crítics amb la decisió, en tant que ofereix a la novel·la un cas d’ús fraudulent de la informació. Un debat encés en aquell país que es pot extrapolar per a la resta de societats occidentals.


La mujer de verde

18 Agosto 2009 | Autor: carles | Categoria: Quadern - Lectures | Tags: , , , , , | Comments Off

la dona de verdLa mujer de verde, Arnaldur Indridason, Barcelona, La Magrana, 2009 (2001, Grafarþögn)

A partir de una costilla humana que una niña tiene en la boca, el autor islandés construye una historia de misterio y de gran tensión que te mantiene desde el inicio con gran interés para desarrollarla. Quizás uno de los mejores rasgos del relato de Indridason es la construcción paralela de historias secundarias que coinciden, como un cuidadoso rompecabezas, al final del libro. Un juego temporal bien con el presente, con las historias del inspector Erlendur Sveinsson y su hija drogadicta, Eva Lind, el hallazgo de un esqueleto humano o la tormentosa relación del policía Sigurdur Oli; bien con el pasado, con la misteriosa aparición de la mujer de verde.