Lejos de Toledo

Lejos de Toledo, Angel Wagenstein, Madrid, Libros del Asteroide, 2009 (2002)

Amb ressonàncies clarament autobiogràfiques, aquesta novel·la planteja el record com a base narrativa. Un protagonista –un alter ego de l’escriptor–, Albert Cohen que quaranta anys després de viure a Israel torna al poble dels seus orígens, Plóvdiv, a Bulgària. Wagenstein coneix bé el poble on ell mateix va nàixer, de manera que la història es construeix amb gran realisme i dosis de verisme. Una reflexió constant enmig del multiculturalisme i la barreja de religions que representa l’espai geogràfic dels Balcans.

Al nostre parer, el punt feble de la novel·la és l’element de ficció. La voluntat de l’escriptor per acostar a la realitat i fer-ho compatible amb els records personals va en detriment de l’acció narrativa. El resultat és una novel·la sense força, lenta en percepcions i passiva quant a recursos narratius. Tan sols la construcció dels avis del protagonista –els pares són morts durant la guerra–, des de la perspectiva del narrador infant –els records del protagonista a través del temps– mereixen una atenció especial.

Les referències als orígens sefardís de la família del protagonista, amb el manteniment de la llengua, mereixen una atenció especial. No de bades el títol de la novel·la es construeix així, amb la pretensió de fer entendre el desarrelament d’un grup humà que no sap ben bé d’on procedeix ni cap a on va. Una cultura originada a les terres de Sefarad que serveix a l’inici de la novel·la per fer memòria i divulgar els orígens d’aquesta branca del judaisme actual.

Un tractament a banda mereix la reflexió sobre el conflicte arabo-israelià, a través dels atemptats a les ciutats jueves. Així, l’autor ofereix una imatge d’un protagonista, que ha perdut la dona i la filla en una explosió, resignat davant dels esdeveniments i que es presenta a si mateix com “un vagabundo sin rumbo. Y sin ambiciones” (pàg. 98). Una reflexió sobre la humanitat sencera que el porta a comentar: “quizá por ese conformismo innato haya sobrevivido la humanidad” (pàg. 97). Malgrat tot, aquest detall amb gran força de la història mereix un tractament secundari en la novel·la de Wagenstein.