Viaje al fin del milenio

Viaje al fin del milenio, Abraham B. Yehoshúa, Madrid, Siruela, 1997, 2001

Amb el pretext d’un viatge per Europa en la proximitat de l’any 1000, l’autor de Jerusalem, de família sefardí, aprofita per a construir una història on es revisen els conflictes entre les dues grans branques del judaisme: el sefardí i l’asquenazí. El protagonista, el jueu de Tànger que es dedica al comerç amb els països del nord, és bígam. L’esposa del seu nebot i soci, Abulafia, ho rebutja. Aquest és el pretext, doncs, per mostrar la postura contrària de les dues branques del judaisme davant d’aquesta possibilitat de mantenir dues esposes: “mientras el hombre desea una bigamia física, la mujer busca una bigamia espiritual” (pàg. 286).

La novel·la esdevé, doncs, una excel·lent ambientació per entendre les supersticions d’una Europa preocupada pel canvi de mil·lenni. Tot i això, al nostre entendre, els conflictes plantejats no acaben de tenir la força suficient per motivar el lector a un debat o comprensió d’algun d’ells. El gran tema del llibres és, per tant, el viatge i l’evolució dels seus personatges. Amb una petita nota humorística a la fi de la història, quan les tres dones d’un vell jueu acaben tenint relacions sexuals simultànies amb el musulmà de pell negra que els ha acompanyat en el viatge en ares a superar el trauma de la fi del mil·lenni: “el negro idólatra está bien escondido en esa lejana cabaña, retenido por tres mujeres que al acercarse el año mil están dispuestas a satisfacer el deseo” (pàg. 405). Això sí, el lector podrà conéixer una mica més la base ideològica i religiosa del judaisme en l’Edat Mitjana enmig de les pressions ascendents de les altres dues religions monoteistes que conflueixen a la Mediterrània, la musulmana i el cristianisme.