El primer hombre, Albert Camus, Barcelona, Tusquets, 2009 (1994)

La referència de la novel·la inèdita de Camus –hi treballava quan va morir d’accident de trànsit al sud de França en el 1960– en La meitat de l’ànima de Carme Riera em va animar a cercar-la, llegir-la i gaudir-la. Deia Carme Riera en una entrevista recent que li vaig fer que la seua generació era deutora de Camus. No vaig entendre aquesta afirmació fins que vaig assaborir aquesta darrera peça. Coneixia L’estrany però no aquesta. He descobert així el més íntim, el més pròxim a una identitat aturmentada que va sortir enmig d’unes circumstàncies personals molt difícils, en l’Argèlia de la primera part del segle XX. Camus s’amaga amb el nom del protagonista, Jacques Cormery, però no pot disfressar completament la seua realitat, la història iniciàtica d’un jove que lluita enmig d’una família marcada per la ignorància i la pobresa. Amb una àvia autoritària, d’origen menorquí, com en la vida real, el jove Cormery troba en els llibres i l’escriptura l’única manera de fugir. Un jove que es fa adult a la meitat de l’obra, amb una descripció molt correcta de l’encís del canvi de percepció sobre el món (pàg. 152).

L’edició de l’obra inacabada permet consultar fulls annexos i d’altres notes disperses que ens ajuden a entendre l’estructura i l’abast del projecte d’una de les obres més personals de l’autor que va rebre el Nobel tres anys abans de la seua mort. Així, podem observar l’interés de Camus per la narrativa de Robert Musil, amb una suscinta nota “la búsqueda de la salvación del espíritu en el mundo moderno” (pàg. 263). És aquesta recerca de la salvació, de l’alliberament, la que ens pot ajudar a entedre la referència de Carme Riera al pes en la seua generació. Usar la literatura amb un sentit de recerca dels orígens i, en definitiva, per tal de conéixer millor l’individu actual.

Les reflexions dels personatges, posades en boca del narrador, basteixen una obra intensa, reflexiva, que aporta elements d’estudi força suggerents com aquestes: “La pobreza no se elige, pero puede conservarse.” (pàg. 65) o “Un niño no es nada por sí mismo, son sus padres quienes lo representan. Por ellos se define, por ellos es definido a los ojos del mundo.” (pàg. 174). Una concepció de la realitat que el duu fins i tot a emmarcar els límits de la Mediterrània al si de la seua consciència (pàg. 168).