Quería, en realidad, que todo fuera mentira y enigma, fantasía e ilusión, de manera diferente como me contemplaba delante de los espejos (Marta dibuixa ponts)
Get the Flash Player to see the slideshow.

Deseo de palabras

28 Junio 2009 | Autor: admin | Categoria: Quadern - Lectures | Tags: , , , | 5 comentaris »

desig de paraules-llaurado

Josefina Llauradó, Deseo de palabras, Alzira, Bromera, 2009 (premio de narrativa erótica La Vall d’Albaida, 2008)

El libro de Llauradó presenta una delicadeza extrema en el tratamiento del erotismo femenino. Un texto sugestivo, como la misma portada, que se lee con la misma facilidad que te puedes comer una cereza-como hace la propia protagonista-. Con un inicio alentador: la imagen de una mujer sin bragas (braguitas, en la novela) -mientras el viento le roza el sexo y un hombre que se siente atraído ante esta escena.

Sensualidad, erotismo, descripción de sensaciones y una continua relación sexual-muy genitalitzada-que provocan en el lector múltiples percepciones que a la postre se convierten en repetitivas. Un discurso ágil, atractivo, que atrapa la lectura, aunque la historia tenga escasos elementos que la hagan avanzar. Un libro estático, visual, próximo a la descripción de escenas con una mínima dosis de acción. La literatura oral para niños está presente en las narraciones incorporadas en el diálogo entre los dos protagonistas, así como la referencia al clítoris como una hada. Sugerente, sin duda.


5 comentaris sobre “Deseo de palabras

  1. 1 David Marzal va dir el 18 Julio 2009 - 12:35 am :

    La divisió entre erotisme femení i masculí no em sembla correcta. L’erotisme és bàsicament la pulsió prèvia al sexe o l’evocació de l’acte sexual. Trobe que afegir el terme femení a erotisme crea una falàcia entre la dona com a ésser perceptiu i l’home com a ésser genitalitzat. De fet, ja n’estic tip del model dona voyeur que s’excita a les fosques. M’agrada molt més la dona participativa i activa en l’acció sexual, autònoma i allunyada del patró de femme fatal o esclavitzadora.

  2. 2 carles va dir el 21 Julio 2009 - 5:40 pm :

    I tant, però no deixa de ser suggerent observar o millor encara, llegir entre línies, per copsar si hi ha alguna diferència. En la meua pròxima novel·la, Sara, la dona sense atributs torne a la veu femenina quasi en primera persona i és molt suggerent veure i viure en la pell i els sentiments d’una dona. No hi ha, efectivament, una divisió entre els dos erotismes, però sí hi ha distints punts de vista.

  3. 3 Nom (obligatori)David Marzal va dir el 2 Agosto 2009 - 9:09 pm :

    Clar, però trobe que és molt subtil la qüestió. Hi hauria per a endinsar-se en les teories de la narrativa subjectiva i el jo en la narració. De fet, caldria demanar-se si el sexe de l’escriptor marca la veu narrativa. Hi ha moltes escriptores que reivindiquen que la seua veu estava fingida perquè els autors que les havien dibuixat eren homes (crítiques feministes a Flaubert per exemple). La pregunta del mil·lió és: Determina el sexe de l’autor la creació del personatge?

  4. 4 Olivia va dir el 24 Septiembre 2009 - 2:49 pm :

    Tan si és d’una forma voluntària com indirecte sí que crec que influeix el sexe de l’autor en la creació dels seus personatges. Té lògica en el fet que cada persona s’inspira en les seves pròpies vivències o les que ha pogut copsar del seu voltant i, és indiscutible que, tot i estar en una societat on la diferència de gènere cada vegada és menor, sí que encara avui pel fet de ser dona et sents “observada” segons en quins ambients estàs en quant a expressar la teva opinió i/o sentiments. Aquesta novel·la m’ha agradat molt. Ja era hora que es doni la importància que cal al sexe femení, sobretot des del respecte, tolerància i amb un toc poètic com és el cas de “Desig de paraules”.

  5. 5 carles va dir el 27 Septiembre 2009 - 11:46 am :

    Estic d’acord amb aquesta identificació o interrelació entre el sexe de l’autor i la manera d’abordar la sensualitat del sexe corresponent. De manera continuada, la literatura ens ha ofert llibres eròtics escrits per homes. Homes, com jo, que abordem la psicologia de la dona a través dels escrits. I no és tan fàcil, saber copsar l’ànima eròtica de les dones. Per això trobe deliciós els jocs de “transvestisme literari”, un repte que he assolit en la meua pròxima novel·la, amb la qual vaig guanyar el premi de novel·la eròtica de la Vall d’Albaida d’enguany (amb Sara, la dona sense atributs) i que m’ha fet entendre novel·les com la de Josefina Llauradó, a qui vaig tenir la sort de conéixer durant l’acte de lliurament del premi. Bé, supose que tot és qüestió de temps i que cada vegada més, els homes i les dones sabrem fer entendre el valor del propi erotisme.


Deixeu un comentari