"Carles Cortés maintains a treatment room with the tongue" (Alejandro Navarro, Characters , January 2009)
Get the Flash Player to see the slideshow.

Fiction


<i>Sara, la dona sense atributs</i>

Sara, la dona sense atributs

saraQuan Sara va fer els cinquanta anys, va decidir que canviaria de vida. Havia deixat el treball com a intèrpret i volia concentrar-se en nous projectes més enriquidors. Dubtava de quin camí escollir. Va pensar a fer una nova traducció de l’obra més coneguda de Robert Musil, L’home sense atributs, però un dia, tot llegint el periòdic, va trobar un anunci suggeridor al qual no es va poder resistir. Un jove de vint-i-cinc anys, que es presentava amb el nom de Gabriel, s’oferia per fer massatges. «Dóna-li una alegria al teu cos de dona», pregonava. A partir d’una telefonada, s’inicia una relació compulsiva i absorbent entre Sara, que busca un sentit a la seua vida, i Ismael, l’autèntic nom del jove universitari que es prostitueix per tal de pagar-se els estudis.

<i>Els silencis de Maria</i>

Els silencis de Maria

silencisEls silencis de Maria és una novel·la de personatges. L’Hèctor és acusat d’assassinar la seua dona, la Maria. Tothom ho pensa, ell també. Una història que es construeix a partir de l’enigmàtica visita de la Laura, una jove imponent que acudeix cada dimecres a la presó on resideix el presumpte assassí amb el pretext de fer més agradable la seua estada. A través de la Laura descobrirem la veu de la Maria, el seu passat, el temps viscut en un primer matrimoni poligàmic a la ciutat àrab de Dubai. Dos mons en contrast dins de la ment d’una protagonista en dues ciutats en les quals el desert avança i la lluna esdevé testimoni dels seus canvis. Una novel·la intensa, atractiva, amb una certa part de misteri, en la qual descobrirem la veritat de la mà de la Laura.

<i>Marta dibuixa ponts</i>

Marta dibuixa ponts

obra2Marta dibuixa ponts és una novel·la que retrata el grup generacional de l’autor. La Marta, una jove d’Alacant, una vegada acaba els seus estudis universitaris, decideix anar-se’n com a lectora a una de les universitats de Nàpols. Una decisió difícil per a una jove que intenta fugir del seu passat, dels conflictes de la infantesa i de l’adolescència. Una època marcada, sens dubte, per l’afecte sincer de la seua àvia, una dona que havia lluitat durant una època complexa de la història d’aquest país. La novel·la de Carles Cortés comença una vegada la Marta ha tornat per sempre a Alacant, després de dotze anys d’estada en la ciutat del mezzogiorno italià. Amb el record de la mort de l’àvia, construirà els ponts simbòlics de la seua memòria per tal d’entendre els motius que l’han abocada a una nova fugida, en aquest cas definitiva.

<i>Veu de dona</i>

Veu de dona

obra1Veu de dona és una novel·la sobre les dones. Eva, la seua protagonista, es presenta a si mateix com un testimoni dels canvis socials i culturals dels últims vuitanta anys. El record del passat és la base de les paraules que ofereix als seus néts, que escolten silenciosament les reflexions de l’àvia. La novel·la esdevé així testimoni de la crueltat de la guerra i dels difícils anys de la postguerra, després dels quals la protagonista optarà per fugir del poble i anar a treballar a la ciutat de València. Una fugida que és alhora una reafirmació de la seua pròpia condició de dona en una època on les coses no són gens fàcils. Veu de dona és un crit per la supervivència, per la reafirmació dels actes passats, per l’orgull dels vuitanta anys viscuts i sobreviscuts.

<i>Directe al gra</i>

Directe al gra

Directe al graDirecte al gra és un recull de dotze contes eròtics inèdits dels escriptors següents: Sebastià Alzamora, Carles Cortés, Julià de Jòdar, Isabel-Clara Simó Pròleg d'Enric Sòria, "El jardí de Venus"
Els primers contes

Els primers contes

Els primers contesEls primers contes (relats publicats en la revista Eines de l’IES Pare Vitòria d’Alcoi, 1985-1990-1992) El primer relat premiat de Carles (XXII Concurso Nacional de Redacción. Ministerio de Educación y Ciencia) Relat: "El campeonato mundial de fútbol: oportunidad para la convivencia internacional" (1982)