Dersú Uzalà. Pel país de l’Ussuri

Dersú Uzalà. Pel país de l’Ussuri, Vladímir Arséniev, Barcelona, Símbol Editors, 2011 (1923)

Aquesta petita joia –o gran, si atenem a les més de vuit-centes pàgines d’extensió– és un llibre dels viatges que entre 1902 i 1908 va fer l’explorador i cartògraf rus Vladímir Arséniev a la regió del riu Ussuri, a la part més oriental de Rússia, a tocar de la frontera amb Xina, relativament prop de la ciutat on va acabar els seus dies, Vladivostok. L’aparença d’un volum de prosa de viatges, amb les innombrables dades sobre l’observació de l’espai, vegetació, fauna, etc., no és excusa perquè trobem un escrit reflexiu sobre la condició humana i l’equilibri amb la natura, en condicions extremes com les de la taigà siberiana.

L’element narratiu apareix de la mà del company de viatge, el caçador de l’ètnia gold, Dersú Uzalà, que viu en la natura tot allunyant-se dels costums urbans i humans. L’amistat que es construeix entre els dos homes, més enllà de les diferències culturals i de conducta, pot seduir al lector en els moments de tedi davant de les llargues observacions de la realitat que l’explorador anota al seu quadern. D’igual manera, l’ambientació de l’espai presenta un alé de veracitat que podem comparar, al nostre entendre, amb la capacitat d’evocació dels difícils paratges del nord escandinau que realitza la cantant sami Mari Boine, en treballs com el d’Eight Seasons, el cant a les vuit estacions que semblen també localitzarz-se al país de l’Ussuri i al regne de la taigà.

L’explorador esdevé escriptor i explica el procés de redacció del seu treball: “les notes del viatge cal prendre-les de seguidai en el lloc mateix de l’observació. Si no es fa d’aquesta manera, els nous escenaris i les noves sensacions esborren les velles imatges i s’oblida el que s’ha vist.” (pàg. 136). Descriu el pensament del seu company de viatge: “quan el gold deia que no tenia cara volia dir que havia perdut la consciència” (pàg. 467).

El caçador gold és animista. Creu en la força de la natura, de manera que humanitza tot el que l’envolta; així, els animals, les plantes, esdevenen persones dins del seu concepte del món. La mort de Dersú a la fi del text simbolitzarà el final d’una societat ancestral i en comunió amb la natura que s’acaba. La civilització avança, amb l’expansió del poble xinés i rus, per acabar amb un dels darrers territoris verges de la Terra. Desapareixen ètnies, llengües, espècies naturals. Arséniev esdevé el testimoni, al llarg dels seus viatges, d’aquest pas definitiu.