Cap a Sibèria

Cap a Sibèria, Per Petterson, Barcelona, Club Editor, 2010 (1996)

Una història apassionant protagonitzada per dos germans força units davant de les adversitats, enmig d’uns pares desnaturalitzats que no acaben d’entendre els seus desitjos i pulsions. Tot plegat per abordar una fita històrica en la Dinamarca contemporània: l’ocupació alemanya durant la II Guerra Mundial. A través de l’aparent innocència de la veu de la narradora quan és petita, anem descobrint com Sibèria es converteix per ella com un espai idíl·lic del qual podrà fugir de tots els problemes; en el cas del germà, en Jesper, Marràqueix es convertirà en el refugi percaçat i que, molts anys més tard, serà la seua pròpia tomba.

Potser la veu narrativa un dels millors recursos de la novel·la, amb un monòleg que sovint ens fa recordar els millors moments de La plaça del Diamant, encara que la proximitat de la història amb Aloma és molt més evident, amb l’assumpció final de l’embaràs de la protagonista: “tinc vint-i-tres anys, la vida s’ha acabat. Ara tan sols queda la resta.” (pàg. 247). Unes referències comparatives que aportem en base a l’advertiment de la nota editorial de l’interés de l’autor per l’obra de Mercè Rodoreda. Una porta oberta a l’esperança en el cas d’una jove que ha arribat finalment al món dels adults amb l’assumpció de la pròpia individualitat, sense els pares que la rebutgen i sense el germà que és mort.

D’igual manera, una acció de la novel·la ens remet a l’inici de la nostra Marta dibuixa ponts: “el tinc desat en una capsa negra juntament amb la seva esquela i quan faig memòria i miro d’imaginar-me’l amb claredat, tan aviat recordo aquell jove amb bicicleta que mai no vaig conèixer” (pàg. 61). Un text minuciós, farcit de suggeriments, de matisos, que cal anar extraient per entendre el sentiment de desolació dels seus personatges.

Una novel·la per revisar la història de l’Europa de la II Guerra Mundial, des d’una perspectiva complementària, la de la infantesa i la d’un país, Dinamarca, que ben poc va poder fer per rebel·lar-se contra l’invasor. Les referències a la Guerra d’Espanya, com a precedent del conflicte internacional, són un bon testimoni de les preocupacions dels militants polítics de les esquerres europees d’aleshores.