Stradivarius Rex

Stradivarius Rex, Román Piña, Mallorca, Ed. Sloper, 2009

Aquesta és una novel·la distinta. Singular, personal, arriscada. Un conjunt de relats corals que giren al voltant d’una persona, Marcos Badosa, que es disocia en més de 3.500 personalitats. Apropiació d’ànimes, de cossos, suplantació de personalitats o trastorn de personalitat múltiple. Totes aquestes possibilitats, entre la realitat, la ficció o la malaltia, que es presenten a lector d’una manera clara i concisa, divertida i crítica, irònica i, fins i tot, sarcàstica.

Assistim a un seguit de personalitats, algunes ben conegudes com l’inicial Bill Clinton, i d’altres més anònimes –sempre masculines–, de totes les races i variacions de caràcter i tendències, que li permeten a l’autor observar amb lucidesa i voluntat reflexiva els elements constitutius de la nostra societat contemporània. Potser el lector àvid de variacions més originals, li hauria agradat trobar la resituació del protagonista dins del cos d’una dona, per observar quines diferències podia haver en els vint-i-set capítols de la novel·la.

El protagonista, en les diverses personalitats que ocupa, se’ns presenta preocupat per la permanència de la memòria –manté el record de totes les vides que ha ocupat– i del caràcter immortal que la seua vida sembla oferir-li –tot i ser assassinat en diverses ocasions–. Unes característiques fora de la lògica racional de l’ésser humà i que, amb la sorpresa inicial del lector, té una possible interpretació dins dels límits de la realitat –la malaltia– a la fi de la història. Així, la concreció de la personalitat real del protagonista, contínuament obsessionat per la seua consolidació com a escriptor reconegut, ens porta a la localització del títol: Stradivarius Rex. Ell mateix és vist com un antic violí, vell i podrit, “un Tiranosaurus que se creía violín” (pàg. 154). Un desig latent durant tota l’obra: l’autojustificació del seu comportament, de la seua malaltia. Amb una provocació constant envers el lector que serveix de final a la història: “Esta es mi vida. Si no les gusta, tengo otras.” (pàg. 266).