Desire of words
28 June 2009 | Autor: admin | Categoria: Quadern - Lectures | Tags: 2009, eròtica, Josefina Llauradó, novel·la | 5 comentaris »
Josefina Llauradó, Desire of words, Alzira, Bromera, 2009 (prize erotic narrative La Vall d’Albaida, 2008)
Llauradó’s book presents an extreme delicacy in the treatment of female eroticism. A suggestive text, as the same cover, which reads as easily as you can eat a cherry-like character makes itself, with an encouraging start, the image of a woman without panties (knickers, in the novel), as the wind brushes her sex and a man who is attracted to this scene.
Is a sensual, erotic, description of feelings and a continuing sexual relationship very genital-provoking in the reader many insights that will eventually become recurrent.
A speech agile, attractive, trapping the reading, although the story has elements that make little progress. Is a static book from the visual view of the description of scenes with a minimal dose of action. Oral literature for children is present in the narratives embedded in the dialogue between the two protagonists, and a reference to the clitoris as a fairy. Certainly suggestive.
La divisió entre erotisme femení i masculí no em sembla correcta. L’erotisme és bàsicament la pulsió prèvia al sexe o l’evocació de l’acte sexual. Trobe que afegir el terme femení a erotisme crea una falàcia entre la dona com a ésser perceptiu i l’home com a ésser genitalitzat. De fet, ja n’estic tip del model dona voyeur que s’excita a les fosques. M’agrada molt més la dona participativa i activa en l’acció sexual, autònoma i allunyada del patró de femme fatal o esclavitzadora.
I tant, però no deixa de ser suggerent observar o millor encara, llegir entre línies, per copsar si hi ha alguna diferència. En la meua pròxima novel·la, Sara, la dona sense atributs torne a la veu femenina quasi en primera persona i és molt suggerent veure i viure en la pell i els sentiments d’una dona. No hi ha, efectivament, una divisió entre els dos erotismes, però sí hi ha distints punts de vista.
Clar, però trobe que és molt subtil la qüestió. Hi hauria per a endinsar-se en les teories de la narrativa subjectiva i el jo en la narració. De fet, caldria demanar-se si el sexe de l’escriptor marca la veu narrativa. Hi ha moltes escriptores que reivindiquen que la seua veu estava fingida perquè els autors que les havien dibuixat eren homes (crítiques feministes a Flaubert per exemple). La pregunta del mil·lió és: Determina el sexe de l’autor la creació del personatge?
Tan si és d’una forma voluntària com indirecte sí que crec que influeix el sexe de l’autor en la creació dels seus personatges. Té lògica en el fet que cada persona s’inspira en les seves pròpies vivències o les que ha pogut copsar del seu voltant i, és indiscutible que, tot i estar en una societat on la diferència de gènere cada vegada és menor, sí que encara avui pel fet de ser dona et sents “observada” segons en quins ambients estàs en quant a expressar la teva opinió i/o sentiments. Aquesta novel·la m’ha agradat molt. Ja era hora que es doni la importància que cal al sexe femení, sobretot des del respecte, tolerància i amb un toc poètic com és el cas de “Desig de paraules”.
Estic d’acord amb aquesta identificació o interrelació entre el sexe de l’autor i la manera d’abordar la sensualitat del sexe corresponent. De manera continuada, la literatura ens ha ofert llibres eròtics escrits per homes. Homes, com jo, que abordem la psicologia de la dona a través dels escrits. I no és tan fàcil, saber copsar l’ànima eròtica de les dones. Per això trobe deliciós els jocs de “transvestisme literari”, un repte que he assolit en la meua pròxima novel·la, amb la qual vaig guanyar el premi de novel·la eròtica de la Vall d’Albaida d’enguany (amb Sara, la dona sense atributs) i que m’ha fet entendre novel·les com la de Josefina Llauradó, a qui vaig tenir la sort de conéixer durant l’acte de lliurament del premi. Bé, supose que tot és qüestió de temps i que cada vegada més, els homes i les dones sabrem fer entendre el valor del propi erotisme.