Projecte audiovisual de Gnomon Producciones. Amb adaptació de la novel·la i guió de Rafa Deltell
La novel·la La dona sense atributs de l'escriptor Carles Cortés (Alcoi, 1968) va rebre divendres 26 de juny de 2009 el premi de literatura eròtica La Vall d'Albaida que organitza la Mancomunitat de Municipis La Vall d'Albaida amb la col·laboració de l'Editorial Bromera.
El jurat, format Josep Calatayud, Maria Fullana, Josefina Llauradó i Urbà Lozano, van valorar especialment els 23 originals presentats, tot destacant la originalitat de la novel·la guanyadora. El premi, dotat amb 4.600 €, representarà l'edició de l'obra guardonada a l'Editorial Bromera.
Aquesta és la quarta novel·la publicada per Carles Cortés, després de Veu de dona (Columna, 2001), amb la qual va guanyar el premi 25 d’Abril de Benissa (2000); Marta dibuixa ponts (Brosquil, 2003), premi Ciutat de Sagunt; Els silencis de Maria (Brosquil, 2008). Va participar també en el llibre de relats eròtics Directe al gra (Brosquil, 2007), amb Sebastià Alzamora, Julià de Jòdar i Isabel-Clara Simó.
Sinopsi
Sara va decidir deixar el seu treball d’intèrpret quan havia passat la cinquantena. Tot i el reconeixement professional, necessitava donar un canvi d’orientació a la seua vida. Un anunci al diari va precipitar aquesta decisió. Durant cinc anys viurà una relació aturmentada, de passions, desitjos i somnis, amb un jove universitari que es prostituïa per a pagar-se els estudis. Iniciarà, doncs, una relació que es veurà marcada per la transgressió dels límits socials i humans a la recerca d’una felicitat encara no aconseguida. La dona sense atributs és una novel·la per ser llegida sense interrupcions, amb la predisposició a sentir l’excitació i el plaer que Sara rep amb el seu desitjat Gabriel. Un text que busca la reflexió del lector envers la concepció relativa dels sentiments humans i la seua evolució. Carles Cortés completa així el retrat psicològic de les dones protagonistes de les seues tres anteriors novel·les. En aquesta ocasió, l’escriptor aborda els dubtes i les vacil·lacions de les dones que encaren una nova etapa marcada per la maduresa. Tot reprenent la segona veu narrativa que va caracteritzar l’última novel·la, Cortés construeix la identitat psicològica de Sara amb el paral·lel artístic de l’obra de Robert Musil, L’home sense qualitats (1880-1942), i les cançons de la intèrpret francesa Édith Piaf que acompanyen els capítols de la novel·la. La dona sense atributs esdevé una obra per ser llegida amb plaer, amb dolor i amb la plena consciència de la condició de dona.
Declaracions de Carles Cortés
“La dona sense atributs és una novel·la incòmoda per als lectors, ja que la seua lectura provoca sentiments contradictoris com el plaer i el dolor en una mateixa escena. És obvi que he buscat l’excitació del lector, ja que es tracta d’una novel·la eròtica, però també he intentat contribuir a la seua reflexió; moure la seua consciència. Per què ho he fet? Potser perquè aquesta és la meua novel·la més personal, en la qual he fugit de convencions estilístiques i m’he centrat en la força de les passions humanes. Estimar, odiar, desitjar, patir, gaudir i tantes altres accions són possibles en una mateixa història com aquesta. He construït un retrat de les dones de la cinquantena, farcides d’esperances i d’hipocresies, d’una generació capdavantera en la transformació social de les dones que encara reben el llast de la tradició més masclista.”
Dossier de premsa:
Levante-27.06.09 / ElPais-27.06.09 / ElMundo.27.06.09 / Ciudad-27.06.09 / LasProvincias-27.06.09 / Informacion-27.06.09 / LasProvinciasValencia-27.06.09 / ElPuntBCN-30.06.09
La Companyia Ferroviària d'Arts Escèniques ha estrenat el mes de juny el muntatge teatral Silencis, dirigit per Paco Macià, sobre el text de Carles Cortés. Les vivències a Dubai de Maria, la protagonista d’aquesta història, són el nucli de la novel·la Els Silencis de Maria, una obra de Carles Cortés que adaptà ell mateix.
Declaracions de l'autor a la Mostra de Teatre d'Alcoi 2009 (notícia completa): “Quan vaig acabar la redacció d’Els silencis de Maria vaig adonar-me’n que el punt de vista narratiu m’havia portat a una vertadera obra de teatre, a més, calia fer parlar a Maria”, explica Cortés. Per a l’autor del text, l’adaptació és “magnífica” perquè hi ha hagut una “coincidència plena de matisos i de construcció dels personatges”. Carles Cortés no té cap dubte que s’ha encertat amb l’adaptació perquè “el misteri de la identitat dels personatges es manté intacte en la representació teatral. A més, ara he pogut posar cara i cos als meus protagonistes. Aquesta és la màgia del teatre”. De cara a l’estrena en la Mostra, Cortés pensa que l’obra té les proporcions justes d’innovació però també de tradició escènica per a que puga ser entés pel públic crític.
Més informació en: teatre Silencis
Pre-estrena: L'Escorxador (Elx) 06.06.2009. Més informació
Estrena: Mostra de Teatre d'Alcoi (Teatre Principal) 10.06.2009 a les 20 hores. Mostra d'Alcoi 2009
Dossier de premsa: elpais-02.06.2009, elmundo-02.06.2009, artez-06.09, las-provincias-03.06.09, Informacion-05.06.09, informacionElx-06.06.2009, ciudad-11.06.09, ciudad-11.06.09 (2), el-mundo-11.06.2009, ciudad-13.06.09 (crítica)
Carles Cortés ha realitzat l'estudi sobre la correspondència del poeta Miquel Martí i Pol i el pintor Antoni Miró que s'ha presentat dins de l'exposició del mateix nom presentada dijous 28 de maig a Barcelona a les 18,30 hores (Institut d'Estudis Catalans, c. del Carme, 47). En el treball s'analitza la interrelació entre els dos artistes i els seus llenguatges creatius. Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - 11 de novembre de 2003) i Antoni Miró (Alcoi, 1944), van poder creuar la seua obra i una sèrie de converses, orals i escrites, sobre les seues preocupacions vitals i artístiques. Un punt de connexió fortuït que es va produir i que ens ofereix, més de quinze anys després, una base de reflexió important per a entendre la connexió entre dos llenguatges artístics ben distants com són la poesia i la pintura.
La relació epistolar entre Martí i Pol i Miró, realitzada entre els anys 1992 i 1994, és un excel·lent testimoni de l’interés per l’obra respectiva. Una bona mostra de les possibilitats d’interferències entre codis artístics distants, però coincidents a l’hora d’aportar una visió crítica del món, com és el cas de les seues trajectòries. Les interrelacions que puguem observar entre les dues trajectòries artístiques —de natura ben distinta— estan mediatitzades per la recepció subjectiva que puguem fer de cadascuna d’aquestes.
Així, el poeta, atret per l’obra pictòrica del pintor, va escriure el poema “Esbós de lletra a Antoni Miró”. Per la seua banda, el pintor va dissenyar una col·lecció de 38 collages sobre versos de la Suite de Parlavà. Unes peces on la reflexió crítica de la societat i l’erotisme esdevenen eixos comuns en l’expressió de Miró i de Martí i Pol. Dos mons distants, la pintura i la poesia, que amb l’obra de Miró s’acosten i es complementen; redueixen la distància per oferir un discurs conjunt, únic.
Catàleg de l'exposició (amb l'estudi) / Informació de les exposicions a Barcelona / Notícia en premsa (Información) / Notícia (La Verdad) / Notícia (Quadern. El País) / El-Temps-02.06.2009 / ElPunt-01.06.2009
Brosquil Edicions acaba de publicar la 4a edició de la novel·la amb la qual Carles Cortés va guanyar el premi Ciutat de Sagunt de Narrativa 2003. 
