Primer capítol

Jo també vaig ser jove… I no fa tant de temps, encara que semble el contrari. Us ho puc ben assegurar! Era una altra època, ja ho sé… però també érem feliços! I també teníem problemes, alegries, conflictes i esperances. Era, en definitiva, un temps diferent que de segur us resultaria prou semblant al d’ara, al vostre. Amb les seues diferències, és clar, amb els seus canvis, amb una evident distància, però en el fons, igual, ben igual. Ara ja no m’agrada eixir de casa, ja em veieu, amb les cames sota la tauleta braser, vora el foc, perquè les cames no tenen la mateixa força que abans… I és que fora, al carrer, fa molt de fred, no ho heu notat? Segur que aquesta nit cau neu, molta neu, flocs blancs, flors de gel… fa temps que no en cau en aquest poble! Les coses ja no són com abans, quan feia fred de debò i anàvem a dormir amb el desig que al dia següent no hi haguera escola, perquè no podíem ni obrir la porta! I a l’escola no, no hi anàvem… i vinga la neu, la neu a cabassades, a mans plenes, tot blanc, tot obscur alhora, amb poca llum… I obria la finestra, sense que la mare se n’assabentara i només veia que neu i vinga neu, i més neu, i el cel ben blanc i dens… Cridava la meua germana… Sara, que no veus com cau! I au! De nou cap al llit, a sentir novament l’escalforeta de les mantes damunt del meu cos. Perquè les mantes d’abans pesaven, no com les d’ara, que ja veieu, que no són mantes ni són res. Sembla que siguen de paper amb els seus quatre pelets i… les d’abans eren de llana, les saflades, que ja no dieu aquesta paraula, i escalfaven realment… eren una altra cosa! Hi havia dies d’hivern que la mare ens en posava tantes al damunt que ens alçàvem amb la sensació d’haver patit una pallissa… Un dolor de dins, dels ossos, per l’opressió que havíem suportat durant tota la nit. Però nosaltres, calentetes, això sí. Anava… amb això de la neu, que queia i queia durant tota la nit. Ara recorde. Una vegada, el meu germà gran, l’avi Andreu, del que us he parlat altres vegades, no va poder tornar del teatre on havia anat per la vesprada, per veure algun d’aquells divertits sainets que de vegades feien al poble els diumenges per la vesprada. Mentre era al teatre, no va parar de nevar, i va nevar tant, que va aparéixer quasi un metre de neu al carrer que els va impedir fins i tot d’obrir les portes. Quan havia començat l’obra ja estava nevant, però ningú podia imaginar que en una horeta llarga en caiguera tanta. Finalment van aconseguir eixir per les finestres i van anar a les cases més pròximes, perquè per venir a casa dels pares havia de creuar el camí que unia la casa amb la carretera, i aquesta drecera, tan bon punt plovia o feia qualsevol altra cosa, es posava impossible per passar. Heu de tenir en compte que no hi havia l’asfalt que hi tenim ara, no, ni res de semblant… però tot era tan bonic, tan blanc quan nevava… quins records! Quins somnis d’infantesa! Jaume, fill meu, vols comprovar que estiga ben connectat el cable de l’estufa… fa un fred de morir-se i note que em pren els ossos… I feu cas dels somnis, dels records del passat… ja, ja veureu com tinc raó, que als meus setanta-quatre anys, n’he vist de tots els colors…

Jo era una jove com les altres, això sí, ben presumida i ben posada. Deien que feia goig veure’m quan m’arreglava per eixir al carrer. Perquè encara que només tinguera catorze o quinze anys, ja em pintava… i tant que ho feia, però ben discreta, perquè ningú diguera coses de mi estranyes, coses lletges que jo sentia dir d’altres xiques del barri… que si Pepita pareix una pendona amb els llavis rojos, que si Paquita ha tirat a la pila, com la padrina, i veges tu quines robes més ajustades i tot això. El vestit, ben llarg, perquè no se’m veiés més amunt dels turmells; la corretja, ben ajustada, amb el plec del vestit prou solt, sense marcar el meu cos. Perquè jo estava, i encara estic, una mica pleneta… ja sabeu les manies que sempre tenim les dones: pensar que tots et miren com si fores un sac de pomes o de taronges. La mare, l’àvia Antònia, sempre m’havia posat faixeta, d’aquestes que premen les carns des de menuda, perquè ella deia que així no se’m faria panxa, com al pare, que ell sí que semblava no sé què, amb aquella cintura que li impedia lligar-se les sabates… Ben apretadeta i ben tapadeta, així m’agradava passejar pel pont, per anar al centre del poble. I jo sabia que em miraven, però dissimulava. Mai no m’ha agradat sentir-me observada… i menys per un home! Cap ni un gosava dir-me coses atrevides, perquè de seguida jo desapareixia: veges l’Eva, quin goig fa! Com sa mare, quan era jove! Què dius! Ja voldria la senyora Antònia haver tingut la meitat del gust que té la xica. Si pareix una senyora!

No teníem aigua a les cases… estàvem en la postguerra; aquella guerra, la maleïda guerra que ara estudieu a les classes com una cosa llunyana, estranya i que a mi, com a la gent de la meua època, ens va tocar viure. El pare havia mort en l’últim bombardeig dels avions dels alemanys, de la metralla, perquè els feixistes d’ací no en tenien, ni avions ni vergonya, ni res de res. El pare va morir mentre intentava anar al refugi després d’haver eixit del treball. Pobre Joan, el pare, què poc temps va estar amb nosaltres! Jo era la menudeta, la menueta, com deia ell, perquè no sé si sabeu que era d’Alacant i quan em cridava deia, la menueta, on és la meua menueta, i d’altres coses que deia que a mi em feien gràcia i a la mare no: tant de temps en aquest poble i encara no saps parlar bé, i és que ma mare ja m’ho deia que no em casara amb tu, que no tenies ni ofici ni benefici i que ets un gandul, un autèntic malfaener, com tots els del teu poble, que només serviu per passejar, alacantí, borratxo i fi… I la mare sempre renyava el pare perquè no duia a casa els diners que guanyava a la fàbrica, deia que havia pagat el menjar d’aquella setmana i no sé quantes coses més, però ella, la pobra Antònia, sabia que no era així, que l’havien vist al casino, que el joc era la seua perdició. Els quatre germans els miràvem, els escoltàvem i no els enteníem. Només sabíem que vivíem a una casa sense aigua i que calia anar a la font dues vegades al dia per omplir els càntirs i rentar la roba, que això sí que m’agradava… perquè ni la Sara ni la Teresa, cap de les meues germanes, volien fer-ho. I jo sí; agafava tota la ruscada dins del llibrell, amb la sosa i el raspall, i camí cap al riu, cap al llavador que feia poc temps havia inaugurat l’alcalde, don José Llorens, en honor de todas las mujeres de este pueblo que se resistieron al poder de los rojos… jo hi havia estat aquell dia i no entenia què volia dir amb tot allò de los rojos amunt i los rojos avall. I a mi, certament, m’abellia dur el vestit roig que la padrina, la senyora Paca, la panadera, que era també padrina de la Paquita, la meua amiga, de qui us he contat que malparlaven de les seues maneres de vestir ajustades… doncs, això, que ella me l’havia regalat, cosia molt bé, és cert, amb unes mans per les quals passava el fil d’una manera que, sense voler, feia unes bruses i uns vestits que per això crec que totes les dones del carrer volien que fóra la padrina de les seues xiquetes. I així, ja em veieu allí amb el vestit roig, tan bonic, en el dia de la inauguració del llavador que en el fons, no era sinó una sèquia, una bassa ben preparadeta perquè les dones ens deixàrem els renyons… I don José vinga dir que si érem el futur de la pàtria i altra vegada que si els rojos no havien pogut i que… en el fons, bajanades per obligar-nos a les dones del poble a rentar la roba als homes, com ell… que segur que la seua dona es passava el dia emmidonant-li la camisa… que don José era dels del coll estirat, que la meua mare ja m’ho deia, i que ella, donya Rosario, que per a ma mare era Xarito, la pescatera —la seua família havia venut sempre peix al mercat, encara que després deia que el seu pare era de la marina mercante, ja se sap com bufen algunes en caldo gelat—, sempre una desgraciada, amb una cara d’angoixa, de patir, que mentre l’home deia aquelles paraules jo me la imaginava amb el raspall cara al llavador i don José amb la corretja dient-li, vinga, vinga, més fort, més fort… Tot açò, com podeu imaginar, ho rumiava per dins; per fora em mantenia calladeta mirant l’espectacle de l’alcalde i les boques pintades de les senyores riques del poble que anaven a una inauguració que els importava ben poc perquè segurament no anirien en cap ocasió a doblegar els renyons… les seues criades, sí, és clar, però elles… També veia com em miraven algunes d’aquestes dones de bona família, que miraven el meu vestit roig i deien —ho vaig sentir—, mira la filla de l’Antònia, què pareix, i això que no fa un any de la mort del pare… però, dona, si s’ha posat el color del pare… i la filla es veu que també és atea… i endimoniada com tota la família! Un vestit roig per al dol, sí senyor, quina educació els dóna l’Antònia! Eren temps d’odis, de revenges, d’enveges per una cosa o per una altra, perquè la guerra s’havia acabat, però les diferències continuaven igual i, com sempre, els més perjudicats eren els que no teníem res, que ara per rojos, ara per ateus, ara per viure del camp… eren motiu d’agressions per aquelles estafadors que eren molts dels rics del poble… Les dones continuaven parlant… pobra Antònia! quina creu va tenir amb el seu marit i ara, ja veus, la filla menuda ha eixit com el pocasolta… I jo no feia cas; per davant, em lloaven, què bonica has vingut, filla!; per darrere, em criticaven. En el meu cap només passava la idea de venir prompte amb la roba de casa i rentar-la, amb el meu raspall i la sosa. Perquè el llavador havia quedat bonic i el lloc, a la vora del riu, era un prat preciós, amb la gespa enmig de les pedres, l’aigua clara, les flors, un lloc on podia seure hores i hores esperant que la roba s’assecara. Quan arribava a casa feia molt bona cara, amb les galtes vermelles pel sol que m’havia pres i la roba ben perfumada al braç. La meua germana Sara preferia quedar-se a casa amb la mare, amb el menjar, amb les altres coses de casa; jo preferia eixir, a l’aire, al cel, als núvols, el riu, els carrers. M’agradava veure la gent que anava pel poble i jo em veia una més, camí avall del riu, per sota del pont, amb les meues eines i les meues cançons, perquè m’agradava cantar, és clar, unes melodies d’enamorats: les cançons d’abans no eren com les d’ara! Aquelles sí que tenien ritme i lletra i amor, molt d’amor i de passió, i algunes… no sé quina cara farien les amigues de donya Rosario quan les sentiren, perquè tot era cor, el teu cos, el teu pit i morir per tu, amor meu. De segur que les sentien d’amagat, i que ploraven, com ho feia jo, no en tinc cap dubte! Doncs això… camí avall i mai —ho puc ben assegurar!— no hi tornava sola… sempre hi havia algun jove que em demanava atencions, que em deia que si m’ajudava, que estava molt bonica, que m’havia vist el dia de la festa major i que com em deien i que no pots pujar el camí amb tot aquest pes i que t’ajude. Jo, d’una manera dissimulada, em feia la indecisa, deia que no podia acceptar-ho, que no et conec de res, que a ma mare no li agrada, que què pensaran les altres dones del llavador si em veuen amb tu… però a la fi acceptava, i tant! M’estalviava el pes del llibrell ple de tela; la roba mullada pesa més, ara amb les rentadores… no ho sabeu, no ho heu conegut, però és ben cert. Els joves que m’acompanyaven, amb la cara que feien, estic segura que se’n penedien, perquè amb tot jo jugava amb ells i els deia que tenia pressa, que havíem d’arribar d’hora perquè ma mare no notara res, perquè si sapiera que m’acompanyaven… I ells amb la llengua fora i cap amunt i que… quan ens tornarem a veure, quin dia, a quina hora, i jo deia que ma mare no vol que isca, que sóc molt jove, que encara fem dol pel pare i que… que no me n’agradava cap! La veritat és que deixaven prou de desitjar; això us ho puc contar perquè sou gent jove i m’enteneu, en aquella època no li ho podria haver contat a ningú, ni a les meues millors amigues Paquita i Pepita, perquè no sé que hagueren pensat de mi, encara que elles me’n contaven d’altres. Els xics m’eren fastigosos, bruts, amb olor, encara que es posaren molta aigua de colònia, però no m’omplien de goig, no, que no, que no els volia. Però em venien bé, no creieu? Al cap i a la fi, ells eren els que volien ajudar-me… i jo em deixava fer. Què hagueres fet tu, Mireia meua?