Veu de dona

Veu de dona és una novel·la sobre les dones. Eva, la seua protagonista, es presenta a si mateix com un testimoni dels canvis socials i culturals dels últims vuitanta anys. El record del passat és la base de les paraules que ofereix als seus néts, que escolten silenciosament les reflexions de l’àvia. La novel·la esdevé així testimoni de la crueltat de la guerra i dels difícils anys de la postguerra, després dels quals la protagonista optarà per fugir del poble i anar a treballar a la ciutat de València. Una fugida que és alhora una reafirmació de la seua pròpia condició de dona en una època on les coses no són gens fàcils. Veu de dona és un crit per la supervivència, per la reafirmació dels actes passats, per l’orgull dels vuitanta anys viscuts i sobreviscuts. Amb una gran naturalitat i espontaneïtat, el lector coneixerà l’inquietant perfil psicològic d’una dona gran que pren una existència real, amb cos i ànima, en la nostra ment. La història d’Eva, un conjunt de vivències individuals, es converteix així en un homenatge per la nostra memòria col·lectiva com a poble. Perquè, per a Eva, sense el passat no hi hauria present.