Marta dibuixa ponts

Marta dibuixa ponts és una novel·la que retrata el grup generacional de l’autor. La Marta, una jove d’Alacant, una vegada acaba els seus estudis universitaris, decideix anar-se’n com a lectora a una de les universitats de Nàpols. Una decisió difícil per a una jove que intenta fugir del seu passat, dels conflictes de la infantesa i de l’adolescència. Una època marcada, sens dubte, per l’afecte sincer de la seua àvia, una dona que havia lluitat durant una època complexa de la història d’aquest país. La novel·la de Carles Cortés comença una vegada la Marta ha tornat per sempre a Alacant, després de dotze anys d’estada en la ciutat del mezzogiorno italià. Amb el record de la mort de l’àvia, construirà els ponts simbòlics de la seua memòria per tal d’entendre els motius que l’han abocada a una nova fugida, en aquest cas definitiva. Marta dibuixa ponts és un cant a la unió entre els pobles de la Mediterrània, una anàlisi atractiva de les semblances i de les diferències culturals entre dues ciutats portuàries com Nàpols o Alacant, ben pròximes a d’altres com València o Barcelona. Un relat construït a través de les paraules sinceres d’una jove retratada amb gran destresa per l’autor que ja ens havia sorprés amb la història emocionant que presentà en Veu de dona, la seua anterior novel·la. Marta dibuixa ponts ens ofereix una altra veu, distinta, més pròxima. Al nostre costat, més que mai. Una reflexió sobre els reptes de les dones en la societat actual.