A la ciutat en obres
13 octubre 2009 | Autor: carles | Categoria: Quadern - Lectures | Tags: 2002, dona, Mercè Ibarz, narrativa, realisme, urbana | Sense comentaris »
A la ciutat en obres, Mercè Ibarz, Barcelona, Quaderns Crema, 2002
Aquest llibre de relats desconcerta el lector. Davant del que pot semblar un mer retrat sobre Barcelona i els seus habitants, podem trobar una reflexió molt íntima sobre la situació dels humans en la societat actual, això sí, urbana. Així, observem la delicadesa del relat “Fragilitat de les parets”, una acuradíssima reflexió sobre les fronteres que hi ha entre les persones, en aquesta ocasió els veïns, les parets. Un sentiment, el de la frontera, que tantes vegades ha centrat la prosa d’Ibarz, com en La terra retirada (1992). És aquesta voluntat d’anar més enllà la que construeix tres contes de gran significació que la mateixa autora explicava poc després de la seua publicació: “no m’interessava dir la meva sobre els canvis espectaculars de la Barcelona del tombant del segle XIX, ni tampoc dels anys de la Guerra Civil o de la postguerra. Ni tan sols dels canvis provocats arran dels Jocs Olímpics, aquesta gran epopeia de propaganda que la ciutat viu des d’aleshores. Escric des de l’experiència i la meva Barcelona no és la de la propaganda. Més aviat exploro una Barcelona oculta i quotidiana, supervivent.”.
Hi ha diversos paral·lelismes en la construcció dels tres relats que atorguen un caràcter força homogeni a les perspectives emprades. Així, les tres protagonistes necessiten la complicitat de tres amigues que retroben en els moments de crisi. Les tres històries del llibre esdevenen un cant a la memòria, al passat compartit entre els personatges. Els tres relats se situen en diversos espais d’una ciutat en obres, on observem l’existència comuna de sanefes decoratives. I tants altres exemples que el lector podrà fàcilment destriar. En definitiva, estem davant d’un llibre distint; poètic, minimalista, en el qual el passat esdevé present a colps de records. Un passeig per una Barcelona personal, la d’Ibarz, en els límits –novament, el concepte de frontera– de la ciutat vella (la Ciutadella, el mercat de Sant Antoni i l’Eixample) que s’ofereix amb un cromatisme propi de les obres pictòriques.
