Volia, certament, que tot fóra mentida i enigma, fantasia i il·lusió, distinta com em veia davant dels espills. (Marta dibuixa ponts)
Get the Flash Player to see the slideshow.

El col·leccionista de fades

18 juny 2009 | Autor: admin | Categoria: Quadern - Lectures | Tags: , , , , | Sense comentaris »

colc2b7leccionista-fadesJosep Ballester, El col·leccionista de fades, Alzira, Bromera, 2009

El format, francament, sedueix. És una novel·la ben construïda i suggestiva, però li manca la garra, la força que un espera quan obri un nou llibre. Encert del jurat, tot i que li manca l’esperit que curiosament cerca el mateix protagonista. Una recreació fictícia del món de Lewis Carroll que, sens dubte, ofereix els límits entre el que seria la creació d’un món per a infants i les obsessions dels escriptors, com el misteriós protagonista del diari que constitueix la novel·la.

Les reflexions del pederasta —un expert “en fades” (pàg. 148), com diu ell mateix—, a la manera de Delictes d’amor (2000) de M. Mercè Roca et fan entrar en la ment del malalt: “Ara em transformaria en un depredador. Ho sóc?” (pàg. 30). Uns dubtes i remordiments lògics en un personatges que és diaca de l’església anglicana i que valora enormement la rigidesa moral de la reina Victòria. A l’igual que en la història de Roca, com a lector, t’endinses i comprens el complex món de la persona que se sent atreta per menors sense que aquests consideren la seua acció com un delicte. Segurament, el que necessita el lector de llibres com aquest és, no sols una comprensió sobre el personatge, sinó una reflexió més punyent sobre com és possible a aquesta situació, això és, un missatge més crític i directe contra aquestes actuacions de les quals només es transmet una bella descripció incompleta.

Fragments de gran poeticitat com “La memòria pot recórrer a alguns records cisellats sobre la pedra de la meua dermis” (pàg. 33). A l’igual que les constants referències a “l’altra banda de l’espill” que ens resituen, sens dubte, en l’univers de l’escriptor Lewis Carroll i en la relativitat de les concepcions de les conductes humanes: “els llibres que escric són a l’altre costat de l’espill” (pàg. 82). Amb tot, les descripcions sobre el plaer de la lectura (pàg. 186) i la voluntat d’adreçar-se a un possible lector (pàg. 197) del diari novel·lat esdevenen una mena de joc metaliterari que atrau, sense dubte, el lector.