Desig de paraules

Josefina Llauradó, Desig de paraules, Alzira, Bromera, 2009 (premi de narrativa eròtica La Vall d’Albaida, 2008)

El llibre de Llauradó presenta una delicadesa extrema en el tractament de l’erotisme femení. Un text suggestiu, com la mateixa portada, que es llegeix amb la mateixa facilitat que et pots menjar una cirera —com fa la mateixa protagonista—. Amb un inici engrescador: la imatge d’una dona sense bragues (calcetes, a la novel·la) engronsant-se mentre el vent li frega el sexe i un home que se sent atret davant d’aquesta escena.

Sensualitat, erotisme, descripció de sensacions i una continuada relació sexual —molt genitalitzada— que provoquen en el lector un enfit de percepcions que a la fi esdevenen repetitives. Un discurs àgil, atractiu, que atrapa la lectura, encara que la història tinga escassos elements que la facen avançar. Un llibre estàtic, visual, pròxim a la descripció d’escenes amb una mínima dosi d’acció. La literatura oral per a infants és present en les narracions incorporades en el diàleg entre els dos protagonistes, com també la referència al clítoris com una fada. Suggerent, sens dubte.