Mara y Dann

Mara y Dann, Doris Lessing, Barcelona, Ediciones B, 2005 (1999)

Aquest és un llibre de viatges. Llegir-lo dins d’un tren esdevé especialment suggerent. De primer, la portada ofereix, en la tira que l’embolica, un comentari d’un crític de Los Angeles Times qui parla d’“una obra provocativa y estimulante”. És cert, es tracta d’una narració que fa pensar. Res més llunyà que provocatiu, podem dir-ne que només és un llibre diferent. Ben llunyà als anteriors de l’autora —deia un crític recentment a El País, que només una escriptora com Lessing, gosaria publicar un llibre tan difícil com aquest—, com Ben i el seu món (2000) o els meravellosos dietaris que descriuen la seua vida, com El quadern daurat (1962). Una dona compromesa, d’esquerres, postcomunista, feminista, lluitadora de la vida, model de generacions, que va forjar-se a través dels viatges. Aquesta novel·la és una mica la seua vida, una història d’aprenentatge, iniciàtica, on dos joves van a la recerca del món, defugint els seus orígens, obligats a partir de la seua terra una vegada els dolents acaben amb la seua família, d’ascendència noble. No recorden el seu nom, els imposen altres noms que substitueixen els originals.

Una història distinta però, que també recorda la millor Lessing. El regust per la lluita contra les injustícies de les dones: ésser embarassada és un handicap, un fet que resta independència a una persona que necessita, per a sobreviure, canviar de lloc constantment. Un model de lluita, Dann, que pot servir per a entendre la superació personal de perfils psicològics d’altres relats. Com el model de Mara, amb la Maria d’Els silencis de Maria (2008). Paral·lels enigmàtics que ajuden a entendre l’arquitectura de la literatura.