Casi nunca

Casi nunca, Daniel Sada, Barcelona, Anagrama, 2008

Aquest és un dels autors destacats en el Salon du Livre Paris (març 2009), que enguany va dedicar la mostra a la nova literatura mexicana. Una bona oportunitat per a conéixer autors com Sada, representants del que els crítics han anomenat realisme brut. Violència, sexe, erotisme, situacions extremes. Tot plegat en una història de marc realista on es reflecteix el dia a dia del Mèxic més contradictori i brutal. Un interés del públic per un tipus de lectura que va tenir un èxit considerable arran de la publicació de 2666 (2008) de Roberto Bolaño.

Aquesta és la història d’un agrònom, Demetrio Sordo, que presenta inicialment una vida monòtona com a tècnic agrícola en un rancho d’Oaxaca. Amb tot, es decideix per cercar el sexe en un bordell de la proximitat, on descobrirà la Mireya. La seua mare, preocupada perquè no s’ha casat, el farà anar a una boda a Sacramento, on coneix Renata, la seua futura esposa. Davant del seu desig per fer compatibles les dues relacions, la novel·la creixerà fins a construir situacions extremes en les quals els personatges es veuran sense poder-les controlar. Els passatges dels prostíbuls són de gran cromatisme i visualitat, peces mestres; en canvi, la història, amb un plantejament inicial ben suggerent, decau a mesura que avança, especialment a la resolució final.

Cal destacar la construcció del narrador, un individu extern que esdevé groller, simpàtic, incisiu, irònic. Ell és qui ofereix la realitat més bruta, més canalla i suggesstiva. Podíem dir que la part més neta, a penes té algun interés.