27 abril 2011 | Autor: carles | Categoria: Quadern - Lectures | Tags: 2011, Carme Riera, crítica social, novel·la, policíaca, universitat | Sense comentaris »
Natura quasi morta, Carme Riera, Barcelona, Ed. 62, 2011
Després de Joc de miralls (1989), Carme Riera no havia abordat la novel·la policíaca o de misteri. En aquella ocasió situava la història en una nació inventada, Itàlica, al continent sud-americà. Ara ha estat el torn d’un entorn més immediat i ben conegut per l’autora, la Universitat Autònoma de Barcelona. Les referències a l’art, als quadres comentats a classe, ens remeten sens dubte també a una novel·la anterior de l’autora, Una primavera per Domenico Guarini (1980).
El lector pot trobar-se amb una història d’aparent senzillesa que l’atrapa a partir de manera decidida a partir de la desaparició del capítol vuité, quan la desaparició de l’estudiant Erasmus Laura Cremona. El relat està ben tramat, ben estructurat; la dosificació del misteri és del tot encertada. La novel·la se situa, sense cap dubte, dins de les millors tradicions del gènere negre de la nostra literatura. Trobem, com en altres ocasions, una autora mestra en la seua llengua que sap incrementar el patiment dels lectors amb escenes de gran crueltat, atenent a les dimensions i característiques dels quatre assassinats a resoldre.
La novel·la retrata la imatge real de les nostres universitats, cada vegada més farcides d’estudiants d’altres nacionalitats, com ara la mateixa Cremona i el romanés Constantinu Iliescu, convertit des de l’inici en el blanc de les culpes dels assassinats. La seua inicial desaparició ho sembla justificar. A partir d’aquest moment coneixem un reguitzell de personatges, professors universitaris, càrrecs de la institució, alumnat de la UAB, mares dels alumnes, etc., que perfectament poden tenir una referència directa en el món universitari que coneix l’autora. Aquí és on naix la seua subtil ironia, la visió crítica d’una institució que arrossega un deix de conservadorisme i de manca d’esperit dinàmic.
28 agost 2010 | Autor: carles | Categoria: Quadern - Lectures | Tags: 2009, Barcelona, Carme Riera, catalana, dona, ironia, novel·la, psicològica, realisme | Sense comentaris »
Amb ulls americans, Carme Riera, Barcelona, Proa, 2009
Una mena de viatge iniciàtic d’un periodista nord-americà George Mac Gregor per la Barcelona dels darrers anys és el pretext de Carme Riera per a construir una de les seues novel·les més divertides i suggerents. Amb un pretext que ja havia usat en Epitelis tendríssims (1981) –la construcció d’un alter-ego, el mateix periodista, per allunyar-se ella de l’autoria del llibre–, la visió del foraster de la Barcelona més immediata serveix a l’autora per a bastir una visió crítica, alhora que irònica, dels símbols catalans i dels seus polítics. Tot això, barrejat amb una història de ficció, la del Mac Gregor supervivent que manté dues relacions afectivo-sexuals amb un assessor municipal i de la Generalitat, Albert Puigdevall, que no ha sortit de l’armari –està casat i té tres fills– i un matrimoni gran de l’alta burgesia, els Forestier, que el mantenen com si fos la seua mascota.
El llibre s’inicia amb “A manera de pròleg” on l’escriptora –ja de ple en el relat, encara que situant-se com a narradora testimoni dels fets ocorreguts–, ens presenta el personatge que, segons les seues explicacions, la va posar en contacte amb el periodista protagonista, un alumne seu, Sergi Batllori. La pretesa ingenuïtat del periodista no evita el sarcasme sobre algunes de les actuacions de la societat catalana dels darrers anys. Així, són tractats aspectes com la llengua, la cultura, la religió, amb detalls vitals de la vida al Liceu o al monestir de Montserrat. Potser, el valor d’objectivitat percaçat en la novel·la deixa el personatge principal sense sentiments; així, el lector trobarà un ésser humà fred i es quedarà amb ganes de saber quina és la seua autèntica voluntat o les seues emocions davant de la gent que coneix o la realitat que l’envolta.
Una novel·la àgil, entenedora, divertida. Un divertimento, sens dubte, de Carme Riera, enmig de peces seues de major trascendència, però que no deixa de completar la seua intensa trajectòria.