Rosa candida

Rosa candida, Audur Ava Ólafsdóttir, Madrid, Alfaguara, 2011 (2007)

Aquesta és una novel·la dolça enmig de l’amargor de la base de la història. El jove Arnljótur que ha perdut la mare en un accident i que té un germà bessó, Jósef, amb una important disminució psíquica, encara el seu futur dedicat a les roses que sa mare va ensenyar-li a tenir cura. A partir d’aquesta fugida a un espai desconegut, la seua vida mostrarà el repte d’una paternitat no desitjada però que acaba sent la guia de la seua vida.

La novel·la atrapa al lector, sens dubte, tot i que ofereix una manca de ritme, de força vital que potser emana d’una concepció del temps i de l’existència ben distinta a la mediterrània. L’escriptura és àgil, estructurada en capítols molt breus que aproximen la prosa al sentit poètic de la reflexió humana. Amb tot, el lector pot necessitar sovint un pes més intens dels pensaments d’un personatge posat al límit de les seues possibilitats.