Dora diu que no

Dora diu que no, Isabel-Clara Simó, Alzira, Bromera, 2005

Una novel·la breu que es presenta, des de la col·lecció on l’ha inclòs l’editorial, “Espurna”, com a relat adreçat a un públic juvenil. La història de Dora, una jove de divuit anys que la mort sobtada dels pares, l’obliga a madurar de manera precipitada, va més enllà. Amb un discurs tradicional —relat en tercera persona i una estructura de presentació-nus-desenllaç força clar—, la novel·la d’Isabel-Clara actualitza alguns dels temes bàsics en la concreció de la generació actual d’adolescents, com són la relativitat dels sentiments, la independència social i econòmica de les dones, l’existència de joves obertament homosexuals o l’inici de les relacions sexuals d’una jove. Tot plegat crea un relat força atractiu per a un públic ampli, que li agrada llegir de manera àgil i que vol reflexionar durant la lectura o en el moment que aquesta s’acabe. Una relat, doncs, molt més madur que l’altra gran novel·la juvenil de l’autora, Raquel (1992), que tantes generacions d’adolescents han llegit fins al moment actual.