Comentaris a: Desig de paraules

Per: carles

carles — Sun, 27 Sep 2009 10:16:37 +0000

Estic d’acord amb aquesta identificació o interrelació entre el sexe de l’autor i la manera d’abordar la sensualitat del sexe corresponent. De manera continuada, la literatura ens ha ofert llibres eròtics escrits per homes. Homes, com jo, que abordem la psicologia de la dona a través dels escrits. I no és tan fàcil, saber copsar l’ànima eròtica de les dones. Per això trobe deliciós els jocs de “transvestisme literari”, un repte que he assolit en la meua pròxima novel·la, amb la qual vaig guanyar el premi de novel·la eròtica de la Vall d’Albaida d’enguany (amb Sara, la dona sense atributs) i que m’ha fet entendre novel·les com la de Josefina Llauradó, a qui vaig tenir la sort de conéixer durant l’acte de lliurament del premi. Bé, supose que tot és qüestió de temps i que cada vegada més, els homes i les dones sabrem fer entendre el valor del propi erotisme.

Per: Olivia

Olivia — Thu, 24 Sep 2009 13:19:50 +0000

Tan si és d’una forma voluntària com indirecte sí que crec que influeix el sexe de l’autor en la creació dels seus personatges. Té lògica en el fet que cada persona s’inspira en les seves pròpies vivències o les que ha pogut copsar del seu voltant i, és indiscutible que, tot i estar en una societat on la diferència de gènere cada vegada és menor, sí que encara avui pel fet de ser dona et sents “observada” segons en quins ambients estàs en quant a expressar la teva opinió i/o sentiments. Aquesta novel·la m’ha agradat molt. Ja era hora que es doni la importància que cal al sexe femení, sobretot des del respecte, tolerància i amb un toc poètic com és el cas de “Desig de paraules”.

Per: Nom (obligatori)David Marzal

Nom (obligatori)David Marzal — Sun, 02 Aug 2009 19:39:07 +0000

Clar, però trobe que és molt subtil la qüestió. Hi hauria per a endinsar-se en les teories de la narrativa subjectiva i el jo en la narració. De fet, caldria demanar-se si el sexe de l’escriptor marca la veu narrativa. Hi ha moltes escriptores que reivindiquen que la seua veu estava fingida perquè els autors que les havien dibuixat eren homes (crítiques feministes a Flaubert per exemple). La pregunta del mil·lió és: Determina el sexe de l’autor la creació del personatge?

Per: carles

carles — Tue, 21 Jul 2009 16:10:51 +0000

I tant, però no deixa de ser suggerent observar o millor encara, llegir entre línies, per copsar si hi ha alguna diferència. En la meua pròxima novel·la, Sara, la dona sense atributs torne a la veu femenina quasi en primera persona i és molt suggerent veure i viure en la pell i els sentiments d’una dona. No hi ha, efectivament, una divisió entre els dos erotismes, però sí hi ha distints punts de vista.

Per: David Marzal

David Marzal — Fri, 17 Jul 2009 23:05:54 +0000

La divisió entre erotisme femení i masculí no em sembla correcta. L’erotisme és bàsicament la pulsió prèvia al sexe o l’evocació de l’acte sexual. Trobe que afegir el terme femení a erotisme crea una falàcia entre la dona com a ésser perceptiu i l’home com a ésser genitalitzat. De fet, ja n’estic tip del model dona voyeur que s’excita a les fosques. M’agrada molt més la dona participativa i activa en l’acció sexual, autònoma i allunyada del patró de femme fatal o esclavitzadora.