Las tribulaciones del estudiante Törless
12 maig 2009 | Autor: admin | Categoria: Quadern - Lectures | Tags: 1952, aprenentatge, novel·la, realisme, Robert Musil | 4 comentaris »Robert Musil, Las tribulaciones del estudiante Törless, Madrid, El País, 2003 (1952)
Una excel·lent novel·la. L’he llegida dos anys després de L’home sense atributs (1973). Des de feia temps tenia aquesta edició dominical d’una petita perla que m’ha fet recordar tantes lectures sobre històries iniciàtiques, des del Siddhartha (1922) de Hermann Hesse al Quanta, quanta guerra… de Mercè Rodoreda, tot passant per Enric d’Ofterdinguen (1802). Tants relats en la història de la nostra literatura amb un adolescente que creix i que vol arribar al món dels adults sense tenir totes les claus del seu aprenentatge, que penses, com a lector, que no te’n trobaràs, un altre de nou… En aquesta ocasió, Musil et fa bategar el cor, davant dels patiments dels protagonistes d’aquesta novel·la d’aspecte, tot i la seua procedència centroeuropea, britànica. Amb alguna reflexió a tenir en compte:
• “Lo que vivimos sin reservas, como algo indiviso en un instante, se hace incomprensible y confuso cuando pretendemos atarlo, con la cadena del pensamiento a nuestras posesiones permanentes.” (pàg. 100)
En definitiva, un text on entendre la interrelació entre adolescents de distint origen i amb un funcionament mental envers la vida de natura ben contraposada, des dels despòtics Beineberg i Reiting, fins al benèvol i ambigu Basini. Enmig de tots, el jove iniciat a la vida, Törless i les seues tribulacions…
Doncs jo em quede amb un altre clàssic de la Literatura Universal que em sembla una altra perla del subgènere iniciàtic: El guardià entre l’ordi de Sallinger. També Roig i Negre em sembla una altra novel·la iniciàtica a tenir en compte. Per cert, no sé si l’has llegida ja però et recomane Un home a les fosques de Paula Auster…és un joc entre realitat/ficció que ja em porta per la segona lectura!
Són tres excel·lents recomanacions. Sobretot la d’Auster. La veritat és que la literatura universal està plena de llibres amb estructura iniciàtica, però aquest especialment, em va fer gràcia. Coneixia L’home sense atributs del mateix autor i aquesta va ser una lectura que no esperava.
Doncs hi ha tota una sèrie d’escriptors que m’encisen i crec que hauriem de reivindicar: Irvine Welsh, Charles Bukowski (Música de clavegueres és fabulosa), els Tròpics de Miller…en fi, que açò mai s’acaba. Ara estic amb una mainstream que em sembla interessant: El corazón helado de Almudena Grandes. Força interessant i encertada.
Bones lectures, sens dubte, per l’estiu. Coneixes l’Elfriede Jelinek? Qualsevol llibre d’aquesta autora, que va rebre fa pocs anys el Nòbel, és un exemple de força i d’observació del món des d’altres perspectives (com el mateix Miller, entre altres).