El frío modifica la trayectoria de los peces

Pierre Szalowski, El frío modifica la trayectoria de los peces, Barcelona, Random House Mondadori, 2009 (2007, Le froid modifie la trajectoire des poissons)

Tendre, gentil i correcta. Són alguns dels adjectius davant d’una lectura plaent que em recorda, sens dubte, el premi Booker de fa uns anys, Vida de Pi (2002) de Yann Martel. Una història còmoda, atractiva per al lector que decideix seguir l’objectiu intrínsec de la novel·la com a gènere: el gaudi. Amb la història de Szalowski, dissenyador de programari educatiu i productor de videojocs, aprenem una mica més de la ment de l’infant davant de les circumstàncies adverses de la seua vida. Una mica com l’excel·lent novel·la de Gemma Lienas, El final del joc (2003), on com a lector et sents atrapat dins d’una ment d’un jove inquiet que veu créixer el seu món amb resignació.

Aquesta història sobre el fred a Quebec és un pretext per entendre com els éssers humans, en crisi constant, veuen créixer l’afecte després de la necessitat de ser solidaris, de col·laborar entre si en situacions extremes com una tempesta de pluja gelada en aquell territori. Uns personatges atractius, l’amic Àlex i el seu pare Alexis; els pares en crisi, Martin i Anne; la ballarina de striptease Julie i l’estudiant rus Boris; la parella de veïns gai, Simon i Michel; els gats, els gossos; i el protagonista que a la fi no acaba desvetlant el seu nom: “nunca os he dicho mi nombre. En esta última página ya no tiene la menor importancia.” (pàg. 210). Una bona manera d’acabar una novel·la en la qual, segurament, pesa —i sobra— la voluntat nord-americana de deixar totes les històries tancades. Un llibre correcte per a regalar, tan sols. Per a res més.