Conducir un tráiler

Conducir un tráiler, Rogelio Guedea, México, Mondadori, 2008

Vaig conéixer l’autor a un congrés a Melbourne de literatures hispàniques el juliol del 2oo8. Poc després va aparéixer la seua primera novel·la, una evolució en la seua trajectòria marcada fins al moment per la poesia i el microrelat. Un salt al gènere narratiu de major llargària dins dels límits del que podem anomenar realisme brut mexicà. Així la història es construeix a través de diversos personatges desarrelats com Bulmaro, el germà de Corona, qui assassina Cecilio chico, com a represàlia per la invasió de la seua propietat amb el ramat de l’altre. Després, Ismael, germà dels dos primers, mor com a venjança de l’anterior finat. S’inicia així una trajectòria despreocupada del protagonista, Corona, per llocs com Guadalajara, Concepción del Oro, Sabinas Hidalgo, Villa Hidalgo i Tepic, uns espais ben suggerents per al seu coneixement. Així, coneix el xofer de tràilers, Rodolfo Alanís, de qui aprendrà diverses experiències vitals: “Conducir un tráiler es poner las manos en lo cierto. Nunca sabes si llegarás o no. Y cómo o cuándo.” (pàg. 111-112). Corona continuarà sent perseguit per la família de Cecilio, la qual cosa forçarà el seu nomadisme en espais sempre marcats per la violència, la corrupció i la impunitat.

Un dels trets a considerar de la novel·la és l’ús del llenguatge, amb molta força i molt d’atractiu (amb alguna troballa com congal, per a referir-se als bordells). Amb una combinació excel·lent de l’eix temporal amb el desenvolupament intermitent dels fets (combinació de passat i present sense cap tipus de conflicte),  la lectura avança sense estirabots.