Mujeres de los fiordos. Relatos de escritoras noruegas (2009)

Mujeres de los fiordos. Relatos de escritoras noruegas, AD, Madrid, Nórdica Libros, 2009

Una interessant lectura antològica d’autores en la línia de la sueca Marianne Frediksonn. Dones que parlen de persones amb problemes de comprensió, de relació amb un món en el qual no són compreses; aïllades, solitàries, distintes. M’han atret especialment dos, el primer i l’últim. El de la més jove, Trude Marstein i la més gran Bjørg Vik. La primera, una història en la qual una jove decideix no realitzar cap acte sexual amb un jove que acaba de conéixer i que el convida a casa. La segona, una bella història d’amor no concretat entre una propietària i el llogater d’una cambra a casa seua.

Del relat de Vik cal destacar com insereix el discurs reportat:

“La viuda la miró con su apática cara de gato.
¿De verdad?
La cómoda al fin estaba vacía. Entre las dos la sacaron al pasillo.
[...]
¿Eso es todo?, preguntó Maggi.
¿A ti qué es lo que más te gusta?, preguntó él en tono afectuoso, un tono que ella nunca le había oído antes.
¿Por qué?
Estoy contento, dijo Tremmel con toda espontaneidad. Tengo ganas de hacer feliz a alguien. ¿Qué te gusta?
Maggi parecía sorprendida.”
(pàg. 155)

Directe, sense pèrdua de temps. Com m’interessava fer en Els silencis de Maria i en Sara, la dona sense atributs. Inclou diàleg, però amb pocs verbs introductoris. Hi ha un narrador en tercera persona, perfecte. Hi ha cursives que denoten dobles intencions, amb una fredor mesurada en el tractament dels sentiments dels personatges. Un to que em em sedueix per posteriors projectes. Històries amb un regust nòrdic o celta, tant distint a les autores mediterrànies.