Els exclosos

Els exclosos, Elfriede Jelinek, Barcelona, Columna, 2004 (1980)

Llegir la Jelinek provoca sentiments contradictoris. D’una banda, recuperes el gust per la perversió, per la part més fosca i oculta de l’ésser humà. D’una altra, aprens a entendre millor les tensions de l’home contemporani. Un bon model, el d’aquesta novel·la, per entendre el caràcter malèvol de  nous personatges que vaig desenvolupant, com l’Ismael de La dona sense atributs. L’escriptora austríaca sap copsar com ningú la façana més anguniosa de la nostra espècie.

La història de Jelinek, a qui vaig conéixer gràcies a la pel·lícula de La pianista (2001), fa compatible la seducció, l’estima, el sexe, l’odi i la crueltat, tot en un mateix grup de joves vienesos. El bèstia del Hans, sense cervell; la consentida Sophie, sense cap estímul a la vida; el malèvol del Rainer, que fuig de la mediocritat on viu amb les seues dots de lideratge; les frustracions de l’Anna, potser la més cruel i insidiosa, tot i que, per contrapunt, toca el piano amb fúria.

Imatges curioses:
•    El Hans, que detesta la mare i tot el que significa (l’essència obrera, víctima de la guerra i del nazisme), “porta la sopa i, sense que el vegin, hi escup saliva, ho remena tot i dóna el revoltim a la mare com si res.” (pàg. 129)
•    “L’Anna diu que el seu caràcter és fruit de l’odi que sent cap a tothom.” (pàg. 236)

Llibres citats:
•    L’étranger (1942) de Camus. Autèntic paral·lel, pel que fa al desencís i al sensació de deixadesa del Rainer. Citat al llarg de tota la novel·la. És la lectura que el Rainer i la Sophie comparteixen i comenten en veu alta (més el desig que la realitat, segons Rainer)

Cites de la novel·la:
•    “De vegades els herois del cinema fan veure deliberadament que són menys que allò que en realitat són. És completament incomprensible.” (pàg. 122)
•    “a l’adolescència és freqüent que els joves pensin que ningú els pot ensenyar res de nou” (pàg. 148) (fent referència a l’Anna, que no vol demostrar que no està experimentada en el sexe amb Hans)
•    “l’adolescent sol perjudicar-se més a si mateix que l’adult i, per acabar-ho d’adobar, també el perjudiquen les seves condicions de vida.” (pàg. 154)