Bambilandia

Bambilandia, Elfriede Jelinek, Barcelona, Destino, 2006 (2004)

És obvi que el fet que l’autora rebera el premi Nobel el 2004 va provocar l’interés editorial per tots els seus textos, sobretot els inèdits. D’aquesta manera podem entendre la inclusió en un mateix volum de dos textos distints, encara que coincidents en objectius -la crítica dels totalitarismes-, i de natura ben singular. Dos textos que semblen guions dramàtics però que han estat narrativitzats.

La Jelinek ataca la guerra permanent i els mitjans de comunicació, això és, la seua manipulació de la realitat. Tot prenent el títol del parc infantil que el fill de Milosevic, Mirko, havia creat a Iugoslàvia, a semblança de Disneylàndia, l’autora pretén una mirada naïf que li siga d’utilitat per evidenciar la seua crítica. En el primer relat “Bambilandia” contra l’eix Bush-Blair en la guerra d’Irak; en el segon, “Babel” -el títol d’un dels periòdics que editava un dels fills de Saddam Hussein, Udai-, la visió és més sarcàstica, mordaç i salvatge. Amb reflexions diverses com les següents:

-    ”Matar se volvió superfluo. Follar también se volvió de algún modo impersonal.” (pàg. 90)
-    “Las luchas en las mujeres son errores técnicos, brutales negligencias de los médicos y verdugos que las tratan. Y sobre toda mujer pende por lo menos durante un cierto tiempo el hacha, quiero decir, el hecho que se da con la maternidad, lo que la protege en cambio, quiero decir que la protege de convertirse en propiedad de un solo hombre. Al ser madre, ella será propiedad de todos los hombres.” (pàg. 112)