Esperant els bàrbars

Esperant els bàrbars, John Maxwell Coetzee, Barcelona, Proa, 2003 (1980)

A l’igual que L’edat de ferro (1990), aquest llibre del premi Nobel del 2003, sedueix sense cap dubte. D’igual manera, enllaça amb Mara y Dann (1999) de Doris Lessing. Aquella utopia d’Àfrica desfeta per la injustícia, que en el llibre del sud-africà ve determinada per l’apartheid, com no? En el cas de Lessing, pel desencís davant d’un món que ofeguem. En el cas dels bàrbars de Coetzee, cal esmentar la tendresa del narrador-personatge principal, el magistrat vell que estima una bàrbar, que intenta lluitar contra la injustícia, però que no pot sinó resignar-se. Un ambient que recorda l’Igfrik (així l’escriu) al·legòric de la Lessing, amb un Mara i Dann vagarejant pels deserts, com el magistrat que cerca la família bàrbara per tornar la seua estimada.