Volia, certament, que tot fóra mentida i enigma, fantasia i il·lusió, distinta com em veia davant dels espills. (Marta dibuixa ponts)
Get the Flash Player to see the slideshow.

La identitat

15 febrer 1999 | Autor: carles | Categoria: Quadern - Lectures | Tags: , , , , , | Sense comentaris »

la identitat kunderaLa identitat, Milan Kundera, Barcelona, Destino, 1998 (1997)

A primer colp d’ull, aquesta narració de Kundera no sembla diferent als seus anteriors. Com en La immortalitat (1990), l’autor sap fer de l’anècdota una història, una narració. I ací tenim el mateix, una dona, Chantal, en la crisi dels quaranta i tants, quan ja no té la menstruació, amb una relació (segona) amb el Jean-Marc, una mica més jove que ella, i amb la il·lusió de la primera relació. Ella recorda en tot moment la mort del fill petit que desencadenà el trencament amb el primer matrimoni. D’aquell moment només hi apareix la terrible cunyada amb els terribles fills que ella rebutja. La relació es mou en tot moment en un punt d’insatisfacció permanent. Ella recorda el fill, i encara que feliç, no es troba realitzada amb Jean-Marc. Un bon dia diu que “no s’hi fixen els homes” i ell intenta donar-li satisfacció amb la invenció d’un admirador secret que li escriu cartes. Ella roman il·lusionada amb el secret, sense dir-li res, encara que a poc a poc localitza la vertadera identitat de l’amant. Ell, que desconfia del seu silenci, força la situació. Després del malentés, amb la presència de la cunyada i els nens, ella decideix marxar sense saber on, finalment a Londres, el nou túnel que uneix Europa amb les illes Britàniques, i ell la segueix, però no s’hi troben. Tot resulta ser un somni, un somni que reflecteix la infelicitat, la insatisfacció d’ella, perquè realment no troba la seua vertadera identitat; des que va canviar la seua vida arran de la mort del fill, treballa, fa moltes coses, coneix molta gent, té un nou amor, però no s’hi troba.

Kundera desvetlla una vegada més l’interior insatisfactori de l’home urbà, en un ambient grisenc que fusiona les sensacions de la Praga natal i del París resident. Els personatges s’hi mouen per inèrcia, recorden els antics trencaments, però en l’actualitat s’hi senten estranys en si mateixos, sense força i alé per fer res. Només saben que s’hi senten a desgrat amb ells mateixos. Un estudi acurat sobre la recerca de la identitat.



Deixeu un comentari